divendres, 21 de març del 2008

Deutes pendents

Sí, abans de continuar amb el blog faig públiques dues respostes pendents d'un parell de persones que surten en aquestes fotos de la darrera festa de Don Bosco, que sembla que vam passar-ho bé per les cares que fan, especialment la Marina i en Sergio que són a qui vaig a respondre.
La Marina em preguntava sobre l'origen dels segles. Bé, origen, origen no li sé respondre de cert, si bé segur que té a veure amb el sistema mètric decimal, ja que compta amb múltiples de 10. Ara bé, potser sí que li interessarà descobrir algunes curiositats relacionades amb el calendari que fem servir.
Per exemple, fins al s. XVII ningú va comptar els anys aC i dC. Va ser l'astrónom francès Denis Petau qui va començar a parlar d'anys abans de Crist. Ara bé, el que segurament ens ha de cridar l'atenció és que si la nostra era comença un 1 de gener, i vol dir que amb el naixement de Crist, com és que diem que Jesús va néixer el 25 de desembre? Doncs hi ha una resposta, i és relativament senzilla. Si algú fa la pregunta o s'atreveix a donar una resposta ho acabarem d'esclarir (la resposta està relacionada amb Dionisi l'Exigu, del s. VI dC). I també serà interessant, potser, explicar perquè el s.XXI va començar el 2001, i no el 2000, com la majoria de la humanitat que fa servir el nostre calendari va celebrar). Interessa? Ja direu...
D'altra banda en Sergio preguntava sobre el canvi d'escala en un mapa. Posaríem l'exemple del zoom d'una càmara. Si amb el zoom, quan fem una foto, ens apropem, veiem les coses més grans, amb més detall, però també agafem sobre la mateixa superfície de la pantalla, menys coses. Si per exemple fotografiem una persona i apropem el zoom, potser ja no li veuren mig cos, i si ens apropem més només li veurem la cara a la pantalla. Estem augmentant l'escala, i necessitaríem una pantalla gegant per poder veure tot el seu cos tan gran, oi?
Bé, la persona, com el territori d'un mapa, sempre són iguals. Però segons el zoom o l'escala que fem servir, les representarem més o menys grans. Si ho representem amb un zoom o escala 1:1 vol dir que és igual de gran que a la realitat. Si fem 1:2 vol dir que un centímetre al mapa són dos a la realitat. Per tant està fet a la meitat de la seva grandària real. Recordem que quan més petit sigui el segon número que acompanya a l'1, més gran serà la representació, més propera a la realitat. Què és mès detallista, una mapa 1: 50 o un mapa 1:500? La resposta és el primer, el que té 1:50, dons allí 1 cm són 50 a la realitat, mentre que al segon 1 cm al mapa són 500 a la realitat (menys detall).
Si volem canviar d'escala i veure quina proporció hi ha entre una i una altra caldrà veure els números que hem canviat i la relació entre ells. Posem un exemple. Si fem un mapa escala 1:1000 i després el mateix mapa a escala 1:500 hem de veure la relació entre els nombres que hem canviat (1000 i 500). I com 500 és la meitat de mil, i sabem que com més petit el número més detall, dons el mapa 1:500 és el doble de detallat que l'altre 1:1000.
Per acabar, i a veure si contesta algú (que abans haurà de llegir-se aquest "rotllo"), una endevinalla. Com seria de gran un mapa de Barcelona que fos 100.000 vegades més detallat que un fet a escala 1:100.000? Seria exactament fet a quina escala? I tan gran com... què? Seria possible fer-lo?
Bones vacances!!!
Afegit: enllaç ciències naturals Ana Cilleros (millor tutora, que no tutor, de 1r B)

dissabte, 6 d’octubre del 2007

Preguntes sobre el Tema 1 de socials

Si quan estàs estudiant tens algun dubte, o si en acabar la classe encara hi ha alguna qüestió del tema de Socials que no t'ha quedat prou clara pots escriure-la aquí. Compartirem la teva pregunta i entre tots i totes hi buscarem una resposta. Per cert, reconeixeu qui va fer aquest tipus de mapa,oi?